"Avets i faigs" de Guerau de Liost

Una setmana més aqui teniu el poema que ens ha recitat el nostre professor de COED:

El faig és gòtic com l’avet. 

Mes l’avet puja fosc, aspriu, 

sòbries les fulles, el tronc dret, 

car és d’un gòtic primitiu. 

Mentres el faig, trèmul, somriu 

amb son fullatge transparent 

on l’esquirol hi penja el niu 

car és d’un gòtic floreixent. 

L’avet és gòtic com el faig. 

Són les agulles dels cimals 

on de la llum s’hi trenca el raig. 

Són les agulles sobiranes 

de les eternes catedrals, 

immòbils, pàl·lides, llunyanes. 

"Avets i faigs" de Guerau de Liost

Webs consultades:

- http://www.cancioneros.com/nc/2657/0/so-qui-so-joan-timoneda-raimon

"So qui so" de Joan Timoneda

Aquesta setmana a COED, el professor ha recitat un poema de Joan TImoneda, com està en valencià us he posat una taula amb la tració al costat perquè us sigui més fàcil d'entrendre:

Versió original en valencià:

Versió en llengua catalana:

Só qui só, que no só io, puix d'amor mudat me só. Io crec cert que res no sia, o, si só, só fantasia, o algun home que somia que ve a alcançar algun do, puix d'amor mudat me só. Só del tot transfigurat; só aquell que era llibertat, i ara d'amors cativat me veig molt fora raó, puix d'amor mudat me só. Sí só, puix que en lo món vixc i a mi mateix avorrixc, i segons que discernixc veig la qui em dóna passió puix d'amor mudat me só.

Sóc qui sóc, que no sóc jo, puix d'amor mudat me sóc. Jo crec cert que res no sia, o, si sóc, sóc fantasia, o algun home que somia que ve a alcançar algun do, puix d'amor mudat me sóc. Sóc del tot transfigurat; sóc aquell que era llibertat, i ara d'amors captivat me veig molt fora raó, puix d'amor mudat me sóc. Si sóc, puix que en lo món visc i a mi mateix avorrisc, i segons que discernisc veig la qui em dóna passió puix d'amor mudat me sóc.

Webs consultades:

- http://www.cancioneros.com/nc/2657/0/so-qui-so-joan-timoneda-raimon

"Desolació" - Joan Alcover

Continuen les recitades dels poemes a les classes de COED, aqui teniu el d'aquesta setmana: 

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, 

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; 

mes branques una a una va rompre la tempesta, 

i el llam fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucle ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort. 

"Desolació" - Joan Alcover

Webs consultades:

- http://blancajose92.wordpress.com/2008/10/29/desolacio-joan-alcover/

Mario Benedetti - "Te quiero"

Una setmana més el nostre professor Josep Maria Vila ens recita al començament de la classe un poema, aquesta setmana tocava un de Mario Benedetti:

Tus manos son mi caricia 

mis acordes cotidianos 

te quiero porque tus manos 

trabajan por la justicia

si te quiero es porque sos 

mi amor mi cómplice y todo 

y en la calle codo a codo 

somos mucho más que dos 

tus ojos son mi conjuro 

contra la mala jornada 

te quiero por tu mirada 

que mira y siembra futuro 

tu boca que es tuya y mía 

tu boca no se equivoca 

te quiero porque tu boca 

sabe gritar rebeldía 

si te quiero es porque sos 

mi amor mi cómplice y todo 

y en la calle codo a codo 

somos mucho más que dos 

y por tu rostro sincero 

y tu paso vagabundo 

y tu llanto por el mundo 

porque sos pueblo te quiero 

y porque amor no es aureola 

ni cándida moraleja 

y porque somos pareja 

que sabe que no está sola 

te quiero en mi paraíso 

es decir que en mi país 

la gente viva feliz 

aunque no tenga permiso 

si te quiero es porque sos 

mi amor mi cómplice y todo 

y en la calle codo a codo 

somos mucho más que dos.

Mario Benedetti - "Te quiero"

Si voleu escoltar aquesta cançó mireu aquest vídeo:

Webs consultades: 

- http://www.poemas-del-alma.com/te-quiero.htm

"La meva amiga com un vaixell blanc" de Joan Salvat Papasseit

A l'assignatura de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) en Josep Maria Vila, el nostre tutor, al començar la classe ens ha llegit el següent poema de Joan Salvat Papasseit:

Joan Salvat Papasseit

Aquella verge vinclada als meus braços 

tota es donava però ha fet un gran crit.

-Oh, amat, no temis! - em deia

ajocant-se:

-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra

que et faci ofrena d'un amor tan pur.

No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:

¿com ho faria, si era sense tu?- 

I ara s'alçava i jo la vestia

i els seus cabells destrenava pel coll.

La carn, flotant al mossec de la vida,

s'enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava

ara ja és teu, i elevarà el teu cant?- 

I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:

-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?- 

A cada mot més la veu endolcia,

i jo era alhora l'heroi i l'esclau:

-No et deixaré

et diré el nom d'amiga.

La meva amiga: com un vaixell blanc.

I encar de nou la prenia en mos braços 

-ja era el seu ventre més alt i més fort.

I a cada pit un vermell:

dues brases 

com la punxada del llavi i del cor.

Salvat-Papasseit, Joan. “La meva amiga com un vaixell blanc”

Webs consultades:

- http://www.cancioneros.com/nc/3885/0/la-meva-amiga-com-un-vaixell-blanc-joan-salvat-papasseit-carlos-boldori