La Taxonomía de Bloom

A classe de GTIC hem hagut de llegir la taxonomía de Bloom. La taxonomia de Bloon  és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars. Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956)  van fer per classificar les activitats educatives graduades de més senzilles a més complexes.

En la següent imatge podem veure l'evolució d'aquesta taxonomia de Bloom i les diferències que hi ha desde 1956 fins al 2000: 

 

Webs consultades: 

- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3.html

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Taxonomia_de_Bloom

L'evolució de Josep Cuní

Paral·lelament a aquest bloc també estic fent un seguiment d'en Josep Cuní mitjançant el següent bloc, us deixo el link perquè pugueu consultar-lo:

http://seguimajosepcuni.blogspot.com.es/

Aquest treball és en grup i per tant cadascú va ficant entrades a mida que succeeixen coses interessants ja sigui del programa, d'una pàgina web, facebook, twitter...

Ara us ensenyo un dels vídeos que hem fet en el nostre grup i hem penjat al bloc:

  

Fem un glog

Aquesta setmana passada a GTIC hem treballat el Glogster que és un programa que ens permet fer pòsters de manera on-line. Podem utilitzar un glog ja sigui per expressar un sentiment com per  denunciar alguna o fins i tot per anunciar.

Actualment hi ha dos Glogsters:

1. Un Glogster a http://www.glogster.com/ que és la versió on tothom qui vol pot publicar       pòster.
2.  Una versió per a educació a http://edu.glogster.com/ on cal estar registrat com a educator o studen.

L'activitat que havíem de realitzar era la creació d'un glog per tal de saber una mica més sobre aquest programa i el seu funcionament, seguidament us deixo amb la meva creació, espero que us agradi:

Finalment, aquí teniu un vídeo per aquells que sigui la primera vegada que utilitzen aquesta eina on-line i us sigui més fàcil: 

Webs consultades:
- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/fem-un-glog.html
- http://www.glogster.com/
- http://revistas.educa.jcyl.es/revista_digital/index.php?option=com_content&view=article&id=447:ique-es-un-glog&catid=44:el-rincon-de-las-tic&Itemid=40

Identitat i Territori: Els enigmàtics racons del món

La setmana passada ens va tocar fer l'exposició del treball d'Identitat i Territori en parelles, en el meu cas la meva companya ha sigut la Míriam del Moral.
L'activitat consistia en fer una presentació oral amb una duració maxima de 8 minuts, en la que havíem de convèncer i persuadir al públic sobre el tema que tractàvem. En el nostre cas, el treball anava sobre el viatje, i el títol es deia "Els enigmàtics racons del món". La nostra presentació va anar acompanyada d'un suport audiovisual, el PowerPoint. 

A continuació us deixo la presentació del treball, espero que us agradi i que després de veure'l us entrin ganes de conèixer nous indrets.

Els enigmàtics racons del món from xenia12

Per acabar vam reproduir un vídeo dels futurs viatges que ens agradaria fer, aquí us el deixo perquè feu una ullada:

Les quatre metàfores

L'altre dia a classe de GTIC van estar parlant del professors Charles Crook i del seu llibre titulat "Ordenadores i aprendizaje colaborativo".

En aquest llibre, l'autor parla de quatre metàfores que existeixen en l'aprenentatge dels ordinadors. 

Són aquestes:

- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

- La metàfora de la  construcció: l'ordinador com a alumne

- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

- La metàfora de la  caixa d'eines: l'ordinador com a eina

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor:

Fa referència al procés tradicional  d'ensenyament-aprenentatge, en que l'ordinador fa de tutor davant del nen i l'avalua. 

N'és un exemple el programa JClic o Entrena't per llegir:

                       

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne:

En aquesta, es centra totalment en l'alumne on és ell qui controla l'ordinador. Parlem llavors d'un aprenentatge autònom on el nen descobreix, inventa i crea els seus coneixements. En aquest mètode, el professor passa a un segon pla i té un paper de recolzament cap a l'alumne, en comptes d'ensenyar els continguts al nen com seria el mètode tradicional. 

Un exemple d'aquest mètode és el programa Logo, aquest és un llenguatge nou de programació on es poden crear de manera fàcil històries o jocs interactius que després poden ser compartits a la xarxa per la resta d'usuaris, per tant podem dir que Logo és un programa 2.0.

               

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador:

Una evolució dels sistemes tutorials són els simuladors. Un exemple simulació el trobem al programa Crayonphysics. En aquest simulador, l'usuari interactua amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat intentant que la bola no caigui. A continuació us deixo un vídeo perquè entengueu millor aquest programa:

A part d'aquest també existeixen d'altres com: Doctora xinxeta

La metàfora de la  caixa d'eines: l'ordinador com a eina:

Es la més utilitzada avui en dia, i s'hauria d'ensenyar als infants a gestionar la informació amb aquest tipus d'eines per al treball.

ACTIVITAT A REALITZAR:
Buscar exemple de pàgines webs on s'apliqui les metàfores explicades anteriorment.

Les 4 metàfores by xenia12

Webs consultades;
- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

Antichrista

A seminari ens hem tingut que llegir el llibre d'Antichrista de Amélie Nothomb us adjunto la meva reflexió personal sobre el llibre:

Primerament, no se com començar la veritat, altres companyes que ja s’havien llegit aquest llibre ja m’havien anticipat que era una mica estrany, però no hem pensava que fos per tant.

Un cop finalitzada la lectura puc afirmar que no és un llibre que m’hagi entusiasmat ni molt menys, m’esperava una altra cosa. Sí que és cert que al principi del llibre et venen ganes de continuar llegint per esbrinar els fets que passaran, però arriba un moment en que és molt monòton i llavors desapareix aquesta intriga i emoció.  

Tampoc entenc perquè ens l’hem llegit quan segurament hi hauran molts més llibres interessants referents a l’educació i enfocats als nens.

A diferència de l’altre llibre que vam haver de llegir “Ha de ploure cap amunt”, no puc dir que hagi après tantes coses com en l’altre, però si que és cert que et fa pensar i reflexionar molt sobre el tema de l’egoisme i el fet de que sempre hi ha un líder. Aquest tema està molt relacionat amb l’escola i poden haver-hi casos en alguna aula. És aquí quan les mestres juguen el paper clau per tal que no passi o solucionar-ho.

Un factor que m’ha passat ha sigut que l’he relacionat amb un cas que va passar a la meva escola, concretament a la meva classe i potser al recordar-ho no ha sigut agradable, ja que en aquest cas la persona que ho estava passant malament era un nen innocent que ja s’havia quedat amb l’etiqueta de “friki”. No tenia personalitat, no reflecteix exactament aquest cas, perquè els nens no eren amics però si que hi havia aquest punt de deixar-se emportar per l’altre. L’altre nen al veure que al fer això la resta dels companys el miraven i li prestaven atenció va fer que continues fins que el nen afectat va decidir marxar de l’escola per tal d’evitar-lo.

És un exemple de molts que passen avui en dia, en el meu cas va passar a tercer de primària encara que es donen molts més casos en l’etapa de l’adolescència.
També m’ha fet pensar que potser l’autora Amélie Nothomb, va passar per un cas d’aquest tipus en la seva etapa com adolescent hi amb aquest llibre s’ha pogut expressar i expulsar tota la ràbia que contenia dintre i per això ha volgut expressar aquesta impotència.

Per una altra banda, aquesta manera d’explicar les coses i els fets era com ho volia l’autora i tindrà una explicació, que jo personalment no la he  trobat.

Referent a l’autora mai havia sentit parlar d’ella, però he buscat una mica la seva biografia com a escriptora i té bastants llibres publicats. Encara que la seva primera impressió cap a mi no ha sigut molt bona degut a la lectura del seu llibre “Antichrista”, intentaré que no influeixi alhora d’haver-me de llegir un altre exemplar de la seva llista de llibres.

Alguns dels seus llibre llibres són: Atentado (1997), Cosmética del enemigo (2001), Diario de golondrina (2008), Higiene del asesino (2009), Orden y mando (2010) o Una forma de vida (2012).
Els títols no es que hem cridin molt l’atenció i semblen tristos i que passaran desgracies, però això no ho sabrem fins que no els haguem llegit així que no puc opinar.

Com a conclusió final, com s’ha vist amb els arguments esmentats anteriorment no m’ha agradat el llibre i menys el final. Ha sigut un final fred i que m’ha deixat indiferent i molt sobtat, no t’ha donat temps a assimilar el que havies llegit que ja s’havia acabat. Tot i així animo a tothom a que és llegeixi el llibre per poder veure aquestes diferències socials i poder-les evitar en qualsevol moment. 

La Viquipèdia: un treball col·laboratiu

La Viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org/. Un cop sabem que són els wikis i la seva utilitat, sabrem que constantment els textos són actualitzats gràcies a la col·laboració de tots els usuaris. 

Per realitzar noves aportacions a Viquipèdia és essencial saber:

• Quins són els 5 pilars fonamentals?

- La Viquipèdia és una enciclopèdia, es a dir, incorpora elements de les enciclopèdies generals i les especialitzades.

- La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral"

- La Viquipèdia és de contingut lliure

- La Viquipèdia segueix una normes d'etiqueta

- La Viquipèdia no té normes inamovibles

Més informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P

• Què NO és la Viquipèdia:

- La Viquipèdia no és una enciclopèdia de paper

- La Viquipèdia no és un diccionari

- La Viquipèdia no és una editorial d'idees originals

- La Viquipèdia no és una plataforma de promoció

- La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers

- La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals

- La Viquipèdia no és un directori

- La Viquipèdia no és un manual ni una guia

- La Viquipèdia no és una col·lecció indiscriminada d'informació

- La Viquipèdia no és una anarquia

- La Viquipèdia no és una democràcia

- La Viquipèdia no és una burocràcia

- La Viquipèdia no és un camp de batalla

Més informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:All%C3%B2_que_la_Viquip%C3%A8dia_no_%C3%A9s

• Què és el llibre estil?

Té com a objectiu que totes les coses que es facin dins d'aquesta pàgina, ja sigui crear o modificar, tinguin un estil semblant. És a dir, el tipus de lletra, l'estructura del text, els enllaços...

Més informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil

• Com es modifica la Wiquipèdia?

És molt fàcil, primer busques el text o l'article que vols modificar, a continuació a dalt de la pàgina web posa modifica, i al fer clic ja pots escriure tot el que vulguis. Per finalitzar i guardar els canvis que hagis realitzat només has de fer un clic a desa la pàgina. 

Treball col·laboratiu:

Per finalitzar, un cop sabem una mica més sobre la Viquipèdia la meva companya i jo hem realitzat una petita aportació a aquest pàgina. Tot seguit us deixo el link perquè i pugueu fer un cop d'ull:

http://ca.wikipedia.org/wiki/La_m%C3%BAsica_no_se_toca

Com a opinió personal, crec que és una molt bona idea, ja que cadascú pot aportar els seus coneixements i així fer més enriquidor el text. També, tant si crees el text com si el modifiques és molt fàcil de fer-ho i com a conseqüència permet que més usuaris el facin servir.

Webs consultades:

-http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/treball-collaboratiu-viquipedia.html

-http://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:All%C3%B2_que_la_Viquip%C3%A8dia_no_%C3%A9s

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Com_s%27edita_una_p%C3%A0gina

"Avets i faigs" de Guerau de Liost

Una setmana més aqui teniu el poema que ens ha recitat el nostre professor de COED:

El faig és gòtic com l’avet. 

Mes l’avet puja fosc, aspriu, 

sòbries les fulles, el tronc dret, 

car és d’un gòtic primitiu. 

Mentres el faig, trèmul, somriu 

amb son fullatge transparent 

on l’esquirol hi penja el niu 

car és d’un gòtic floreixent. 

L’avet és gòtic com el faig. 

Són les agulles dels cimals 

on de la llum s’hi trenca el raig. 

Són les agulles sobiranes 

de les eternes catedrals, 

immòbils, pàl·lides, llunyanes. 

"Avets i faigs" de Guerau de Liost

Webs consultades:

- http://www.cancioneros.com/nc/2657/0/so-qui-so-joan-timoneda-raimon

Descripció d'un company

Aquest dimecres hem va tocar llegir una descripció que havíem fet a un company davant de tota la classe, en el meu cas vaig descriure a la Míriam. 

Míriam del Moral Basildo ( L’alegria del dia de la seva graduació)

La Míriam, amb 18 anys d’edat, a començat a estudiar el grau d’educació Infantil a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport a l’ Universitat Blanquerna. Resideix a Barcelona concretament en el barri de la Taxonera juntament amb els seus pares.

Una de les coses que més la caracteritza és la seva personalitat i la preocupació per els altres, mostrant així un interès i un gran apreci per les persones que l’envolten. És una noia molt alegre i somrient i a la vegada responsable i educada.

Entre les seves aficions cal destacar la lectura, anar de compres, viatjar, sortir de festa amb les seves amigues, passejar o veure pel·lícules.

Finalment, crec que val molt com a persona i transmet molta confiança i tranquil·litat. També la seva manera de ser, fa que tothom parli bé d’ella i la tingui en consideració.

Les RSS

Un canal RSS ens permet rebre totes les actualitzacions d'aquelles pàgines web preferides sense haver-les de visitar una a una, és una manera molt senzilla d'estar al dia de per exemple un bloc o simplement una pàgina web que ens interessi.

Un dels principals avantatges d'aquest sistema és la facilitat i rapidesa en que podem fer-ho servir o que ens arriben les actualitzacions, només hem de subscriure'ns a un canal RSS per poder dur a terme. Un cop tinguem un lector RSS les actualitzacions que es realitzin a les pàgines que haguem seleccionats seran imminents.

Aquesta és l'icona:

Extreta d'imatges google 

Si voleu saber més sobre els lectos RSS i els seus usos aqui us deixo un vídeo que us servirà d'ajuda, com també una pàgina web:

->http://www.rss.nom.es/

Webs consultades:
- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/09/que-son-els-rss.html
- http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS
-http://www.rss.nom.es/

Els mapes conceptuals

Els mapes conceptuals van ser creat per Joseph D. Novak, permeten la representació gràfica dels nostres coneixements. Ordenen, jerarquitzen i esquematitzen allò que volem explicar, s'ajuden de connectors per fer més fàcil i entenedora la seva lectura.

Per fer els mapes conceptuals a l'assignatura de GTIC hem triat el programa gratuït CMap Tools , aquesta és la seva icona:

Aquest programa ens ofereix des de plantilles llestes per utilitzar, fins a figures geomètriques, fletxes... Per fer un mapa conceptual amb Cmap Tools només hem d'instal·lar el programa que ho podeu fer des de la següent pàgina:http://cmaptools.softonic.com/ i fer doble clic a la pantalla 

La tasca que ens tocava realitzar era crear un mapa conceptual a partir del text següent:

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda

I aquí està el resultat:

Per últim per saber més coses sobre els mapes conceptuals us adjunto aquesta presentació: 

                                         Mapes Conceptuals from Ernest Prats Garcia

Webs consultades: 
- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els-mapes.html
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_conceptual
- http://cmap.ihmc.us/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Cmap_Tools

Els Fluxogrames

Els fluxogrames o diagrames de flux, són una eina online que s'utilitza per representar procediments que portin a resoldre una tasca. És una eina que s'està començant a introduir en el món de l'educació, ja que té molta utilitat per ensenyar. 

Segons el que vulguem expressar canvien les formes, les més representades en els fluxogrames són les següents:

Per treballar amb els fluxogrames hem utilitzat el programa Gliffy, encara que es poden fer amb altres com per exemple: Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc

Per començar a utilitzar Gliffy només has de registrar-te a la següent pàgina, http://www.gliffy.com/,  i ja podràs tenir accés per començar a treballar amb els fluxogrames.

Per últim, el professor de GTIC, ens ha encarregat una última feina, crear a Gliffy un fluxograma representant l'acció de creuar una cruïlla, aquí us deixo el resultat. Tot s'ha de dir que és una prova per veure com funcionava el programa:

  

Webs consultades:
- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html
- http://es.wikipedia.org/wiki/Diagrama_de_flujo
- http://www.gliffy.com/

"So qui so" de Joan Timoneda

Aquesta setmana a COED, el professor ha recitat un poema de Joan TImoneda, com està en valencià us he posat una taula amb la tració al costat perquè us sigui més fàcil d'entrendre:

Versió original en valencià:

Versió en llengua catalana:

Só qui só, que no só io, puix d'amor mudat me só. Io crec cert que res no sia, o, si só, só fantasia, o algun home que somia que ve a alcançar algun do, puix d'amor mudat me só. Só del tot transfigurat; só aquell que era llibertat, i ara d'amors cativat me veig molt fora raó, puix d'amor mudat me só. Sí só, puix que en lo món vixc i a mi mateix avorrixc, i segons que discernixc veig la qui em dóna passió puix d'amor mudat me só.

Sóc qui sóc, que no sóc jo, puix d'amor mudat me sóc. Jo crec cert que res no sia, o, si sóc, sóc fantasia, o algun home que somia que ve a alcançar algun do, puix d'amor mudat me sóc. Sóc del tot transfigurat; sóc aquell que era llibertat, i ara d'amors captivat me veig molt fora raó, puix d'amor mudat me sóc. Si sóc, puix que en lo món visc i a mi mateix avorrisc, i segons que discernisc veig la qui em dóna passió puix d'amor mudat me sóc.

Webs consultades:

- http://www.cancioneros.com/nc/2657/0/so-qui-so-joan-timoneda-raimon

Ha de ploure cap amunt

A seminari hem hagut de llegir el llibre de "Ha de ploure cap amunt. Reflexions d'un mestre de plàstica" de Lluís Vallvé Cordomí, tot seguit seguit us deixo un resum de la meva reflexió personal del llibre:

És un llibre que des del primer dia em va cridar molt l’atenció simplement per el títol que tenia. Al començar-lo a llegir hem vaig adonar que era magnífic i que es podia aprendre molt. I així a sigut un cop finalitzada la lectura puc afirmar que gràcies a aquest treball i a les classes de seminari que vam dedicar per parlar del llibre, és un aprenentatge assegurat.

He après moltes coses que no sabia, llegir experiències que no me les imaginava i que tampoc coneixia, descobrir com són els nens, la manera que els hem de tractar, de cuidar, d’ensenyar...

Gràcies a aquest llibre he aprés nota de les coses que calen reforçar a l’escola, l’actitud que ha  de tenir una educadora o com podem fer una classe.

També és molt important conèixer a l’infant per poder ajudar-lo en els seus defectes i així poder millorar.

Com a opinió personal, crec que és molt recomanable que una mestra es llegeixi aquest llibre, ja que t’anadones de moltes coses importants que potser creies que no eren gaire importants i de la manera en que ho a explicat l’autor del llibre, resultar ser importantíssim. I una de les coses que m’ha agradat més ha sigut que després de la lectura, m’han sorgit idees i ganes de començar a treballar amb els nens és per aquest motiu que animo a tothom que vulgui a llegir aquest llibre.

Dijous: Un dia a l'escola!

Ahir vaig passar tot el dia a l'Escola Bressol Municipal el Puigmal juntament amb la meva padrina, la Laura, estudiant de 3r curs d'Educació Infantil a Blanquerna. Vaig quedar amb ella a la sortida del metro d'Urquinaona i vam anar fins a la llar d'infants situada al carrer Mòne, 2. 

A les 9 vam entrar a l'escola i ens va rebre la directora que ens va fer una visita per tota l'escola ensenyant-nos totes les classes. Un cop finalitzada la visita, vam anar a l'aula del lactants on vam passar tot el dia. Em van presentar l'Eva, la professora de la classe. Aquesta estava formada per 8 nens i nenes d'entre 4 a 11 mesos.

A la classe s'havia d'anar descalç i còmode per tal de tenir una relació més propera i directa amb l'infant.

Aquí us deixo una imatge de la classe:

Era una classe molt acollidora, ben habilitada i amb mols complements i joguines per els lactants. 

A mig matí els hi vam donar el biberó i seguidament tocava el canvi dels bolquers. A l'hora de dinar, cap allà les 12h va venir l'educadora de suport per ajudar-nos a donar-lis el menjar. Un cop tots estaven amb la panxa ben plena els vam ficar a dormir als seu llitets.

A la 13h la meva padrina i jo vam sortit a dinar i van tornar a les 15h. Al ser tan petits, a la tarda només es quedaven dos nens. Vam estar una estona jugant amb ells,els vam estar cantant cançons i després els vam donar el berenar. Finalment van venir els pares a recollir als nens i es va donar per acabada la meva jornada a l'escola.

Com a conclusió del dia, crec que aquesta primera connexió amb els nens ha sigut molt bona i he pogut veure i  aprendre com és un dia qualsevol a l'escola amb els més petits.

Seguidament us adjunto una sèrie d'imatges d'aquest dia:

A cambiar els bolquers!

Zona de joc

Explorant amb la panera dels tresors

A dormir!

Dimarts: Visita al MNAC

Ahir vam estar convocats sobre les 16h a Plaça Espanya per fer una visita al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Ens vam dividir en tres grups per fer diferents visites.

Les visites als tallers eren:

- So i color

- Dansa de fades i follets

- Històries en relleu

El meu taller era so i color i estava dirigit per nens de P3, P4 i P5. Per tal de dinamitzar la visita i l'explicació de les obres, el guia utilitzava un titella anomenat el juglar Geroni i a través d'ell feia més interactiu el taller. Prèviament, és molt aconsellable que treballin els temes a l'escola, juntament amb una cançó que s'envia des del museu per que se l'aprenguin i a la visita ja la puguin cantar.

               

                

 

Amb aquesta cançó, el guia capta l'atenció de tots els nens i fa que mostrin interès en l'explicació. La visita estava formada per cinc obres, a continuació us deixo un recull d'imatges on podreu veure-ho amb més detall.

L'objectiu d'aquesta sortida era poder conèixer la metodologia que fan servir al museu per ensenyar als més petits les obres més destacades.