A classe de GTIC hem hagut de llegir la taxonomía de Bloom. La taxonomia de Bloon és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars. Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956) van fer per classificar les activitats educatives graduades de més senzilles a més complexes.
En la següent imatge podem veure l'evolució d'aquesta taxonomia de Bloom i les diferències que hi ha desde 1956 fins al 2000:
Aquest treball és en grup i per tant cadascú va ficant entrades a mida que succeeixen coses interessants ja sigui del programa, d'una pàgina web, facebook, twitter...
Ara us ensenyo un dels vídeos que hem fet en el nostre grup i hem penjat al bloc:
Aquesta setmana passada a GTIC hem treballat el Glogster que és un programa que ens permet fer pòsters de manera on-line. Podem utilitzar un glog ja sigui per expressar un sentiment com per denunciar alguna o fins i tot per anunciar. Actualment hi ha dos Glogsters:
Una versió per a educació a http://edu.glogster.com/ on cal estar registrat com a educator o studen.
L'activitat que havíem de realitzar era la creació d'un glog per tal de saber una mica més sobre aquest programa i el seu funcionament, seguidament us deixo amb la meva creació, espero que us agradi:
Finalment, aquí teniu un vídeo per aquells que sigui la primera vegada que utilitzen aquesta eina on-line i us sigui més fàcil:
La setmana passada ens va tocar fer l'exposició del treball d'Identitat i Territori en parelles, en el meu cas la meva companya ha sigut la Míriam del Moral.
L'activitat consistia en fer una presentació oral amb una duració maxima de 8 minuts, en la que havíem de convèncer i persuadir al públic sobre el tema que tractàvem. En el nostre cas, el treball anava sobre el viatje, i el títol es deia "Els enigmàtics racons del món". La nostra presentació va anar acompanyada d'un suport audiovisual, el PowerPoint.
A continuació us deixo la presentació del treball, espero que us agradi i que després de veure'l us entrin ganes de conèixer nous indrets.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne:
En aquesta, es centra totalment en l'alumne on és ell qui controla l'ordinador. Parlem llavors d'un aprenentatge autònom on el nen descobreix, inventa i crea els seus coneixements. En aquest mètode, el professor passa a un segon pla i té un paper de recolzament cap a l'alumne, en comptes d'ensenyar els continguts al nen com seria el mètode tradicional.
Un exemple d'aquest mètode és el programa Logo, aquest és un llenguatge nou de programació on es poden crear de manera fàcil històries o jocs interactius que després poden ser compartits a la xarxa per la resta d'usuaris, per tant podem dir que Logo és un programa 2.0.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador:
Una evolució dels sistemes tutorials són els simuladors. Un exemple simulació el trobem al programa Crayonphysics. En aquest simulador, l'usuari interactua amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat intentant que la bola no caigui. A continuació us deixo un vídeo perquè entengueu millor aquest programa:
A part d'aquest també existeixen d'altres com: Doctora xinxeta
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina:
Es la més utilitzada avui en dia, i s'hauria d'ensenyar als infants a gestionar la informació amb aquest tipus d'eines per al treball.
ACTIVITAT A REALITZAR: Buscar exemple de pàgines webs on s'apliqui les metàfores explicades anteriorment.
A seminari ens hem tingut que llegir el llibre d'Antichrista de Amélie Nothomb us adjunto la meva reflexió personal sobre el llibre:
Primerament, no se com començar la veritat, altres
companyes que ja s’havien llegit aquest llibre ja m’havien anticipat que era
una mica estrany, però no hem pensava que fos per tant.
Un cop finalitzada la lectura puc afirmar que no és un
llibre que m’hagi entusiasmat ni molt menys, m’esperava una altra cosa. Sí que
és cert que al principi del llibre et venen ganes de continuar llegint per
esbrinar els fets que passaran, però arriba un moment en que és molt monòton i
llavors desapareix aquesta intriga i emoció.
Tampoc entenc perquè ens l’hem llegit quan segurament hi
hauran molts més llibres interessants referents a l’educació i enfocats als nens.
A diferència de l’altre llibre que vam haver de llegir
“Ha de ploure cap amunt”, no puc dir que hagi après tantes coses com en
l’altre, però si que és cert que et fa pensar i reflexionar molt sobre el tema
de l’egoisme i el fet de que sempre hi ha un líder. Aquest tema està molt
relacionat amb l’escola i poden haver-hi casos en alguna aula. És aquí quan les
mestres juguen el paper clau per tal que no passi o solucionar-ho.
Un factor que m’ha passat ha sigut que l’he relacionat
amb un cas que va passar a la meva escola, concretament a la meva classe i
potser al recordar-ho no ha sigut agradable, ja que en aquest cas la persona
que ho estava passant malament era un nen innocent que ja s’havia quedat amb
l’etiqueta de “friki”. No tenia personalitat, no reflecteix exactament aquest
cas, perquè els nens no eren amics però si que hi havia aquest punt de
deixar-se emportar per l’altre. L’altre nen al veure que al fer això la resta
dels companys el miraven i li prestaven atenció va fer que continues fins que
el nen afectat va decidir marxar de l’escola per tal d’evitar-lo.
És un exemple de molts que passen avui en dia, en el meu
cas va passar a tercer de primària encara que es donen molts més casos en
l’etapa de l’adolescència. També m’ha fet pensar que potser l’autora Amélie Nothomb, va passar per un cas d’aquest tipus en la seva
etapa com adolescent hi amb aquest llibre s’ha pogut expressar i expulsar tota
la ràbia que contenia dintre i per això ha volgut expressar aquesta impotència.
Per una altra banda, aquesta manera d’explicar les coses i els
fets era com ho volia l’autora i tindrà una explicació, que jo personalment no
la he trobat.
Referent a l’autora mai havia sentit parlar d’ella, però he buscat una mica
la seva biografia com a escriptora i té bastants llibres publicats. Encara que
la seva primera impressió cap a mi no ha sigut molt bona degut a la lectura del
seu llibre “Antichrista”, intentaré
que no influeixi alhora d’haver-me de llegir un altre exemplar de la seva
llista de llibres.
Alguns dels seus llibre llibres són: Atentado
(1997), Cosmética del enemigo (2001),
Diario de golondrina (2008), Higiene del asesino (2009), Orden y mando (2010) o Una forma de vida (2012). Els títols no es que hem cridin molt l’atenció i semblen tristos i que
passaran desgracies, però això no ho sabrem fins que no els haguem llegit així
que no puc opinar.
Com a conclusió final, com s’ha vist amb els arguments esmentats
anteriorment no m’ha agradat el llibre i menys el final. Ha sigut un final fred
i que m’ha deixat indiferent i molt sobtat, no t’ha donat temps a assimilar el
que havies llegit que ja s’havia acabat. Tot i així animo a tothom a que és
llegeixi el llibre per poder veure aquestes diferències socials i poder-les
evitar en qualsevol moment.
La Viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org/. Un cop sabem que són els wikis i la seva utilitat, sabrem que constantment els textos són actualitzats gràcies a la col·laboració de tots els usuaris.
Per realitzar noves aportacions a Viquipèdia és essencial saber:
Quins són els 5 pilars fonamentals?
- La Viquipèdia és una enciclopèdia, es a dir, incorpora elements de les enciclopèdies generals i les especialitzades.
Té com a objectiu que totes les coses que es facin dins d'aquesta pàgina, ja sigui crear o modificar, tinguin un estil semblant. És a dir, el tipus de lletra, l'estructura del text, els enllaços...
És molt fàcil, primer busques el text o l'article que vols modificar, a continuació a dalt de la pàgina web posa modifica, i al fer clic ja pots escriure tot el que vulguis. Per finalitzar i guardar els canvis que hagis realitzat només has de fer un clic a desa la pàgina.
Treball col·laboratiu:
Per finalitzar, un cop sabem una mica més sobre la Viquipèdia la meva companya i jo hem realitzat una petita aportació a aquest pàgina. Tot seguit us deixo el link perquè i pugueu fer un cop d'ull:
Com a opinió personal, crec que és una molt bona idea, ja que cadascú pot aportar els seus coneixements i així fer més enriquidor el text. També, tant si crees el text com si el modifiques és molt fàcil de fer-ho i com a conseqüència permet que més usuaris el facin servir.